C1

Document de treball per a l’Etapa Continental

Eixampla la teva tenda

És a un poble que viu l’experiència de l’exili a qui el profeta adreça unes paraules que avui ens ajuden a centrar-nos en allò a què ens crida el Senyor a través de l’experiència d’una sinodalitat viscuda: «Eixampla la tenda, que s’estenguin els teus envelats. Allarga les cordes i reforça les piquetes» (Is 54,2).

La paraula del profeta recorda al poble a l’exili l’experiència de l’èxode i de la travessia del desert, quan vivien en tendes, i anuncia la promesa del retorn a la terra, signe d’alegria i d’esperança. Per preparar-se, és necessari eixamplar la tenda, actuant sobre els tres elements de la seva estructura. Els primers són les veles, que protegeixen del sol, del vent i de la pluja, dibuixant un espai de vida i de convivència. Cal estendre-les, perquè també puguin protegir els que encara es troben fora d’aquest espai, però que se senten cridats a entrar-hi. El segon element estructural de la tenda són les cordes, que mantenen juntes les veles. Han d’aconseguir l’equilibri entre la tensió necessària per evitar que la tenda s’afebleixi i la flexibilitat que amorteixi els moviments provocats pel vent. Per això, si la tenda s’eixampla, s’han d’estirar per mantenir la tensió adequada. Finalment, el tercer element són les piquetes, que subjecten l’estructura al terra i n’asseguren la solidesa, però resten capaces de moure’s quan s’ha de plantar la tenda en un altre lloc. 

Escoltades avui, aquestes paraules d’Isaïes ens conviden a imaginar l’Església com una tenda, més ben dit com la tenda de l’encontre, que acompanyava el poble durant el camí pel desert: està cridada, doncs, a fer-se més espaiosa, però també a desplaçar-se. En el seu centre hi ha el tabernacle, és a dir, la presència del Senyor. La subjecció de la tenda està assegurada per la robustesa de les seves piquetes, és a dir, els fonaments de la fe que no canvien, però poden ser desplaçats i plantats en terrenys sempre nous, de manera que la tenda pugui acompanyar el poble que camina en la història. Finalment, per no enfonsar-se, l’estructura de la tenda ha de mantenir en equilibri les diferents empentes i tensions a què està sotmesa: una metàfora que expressa la necessitat del discerniment. És així com moltes síntesis imaginen l’Església: un habitatge ampli, però no homogeni, capaç d’acollir tothom, però obert, que deixa entrar i sortir (cf. Jn 10,9), i en moviment cap a l’abraçada amb el Pare i amb tots els altres membres de la humanitat.

Fer més espaiosa la tenda requereix acollir els altres al seu interior, fent lloc a la seva diversitat. Comporta, doncs, la disponibilitat a morir a un mateix per amor, retrobant-se en i a través de la relació amb Crist i amb el proïsme: «Us ho dic amb tota veritat: si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol; però si mor, dona molt de fruit» (Jn 12,24). De l’acceptació d’aquesta mort depèn la fecunditat de l’Església, que no és, però, una anihilació, sinó una experiència de buidar-se per deixar-se omplir de Crist a través de l’Esperit Sant, i per tant un procés a través del qual rebem en do relacions més riques i lligams més profunds amb Déu i amb els altres. Aquesta és l’experiència de la gràcia i de la transfiguració. Per aquesta raó l’apòstol Pau recomana: «Tingueu els mateixos sentiments que heu vist en Jesucrist: ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res» (Fl 2,5-7). És amb aquesta condició que els membres de l’Església, cada un personalment i tots junts, esdevindran capaços de cooperar amb l’Esperit Sant en l’acompliment de la missió assignada per Jesucrist a la seva Església: és un acte litúrgic, eucarístic. 

C3

Catequesi sobre l'evangelització del papa Francesc

L’Evangeli és un anunci que toca el cor

«Jo soc conservador perquè… jo soc progressista perquè…​» On és l’Esperit Sant? Estigueu atents  que l’Evangeli no és una idea, l’Evangeli no és una ideologia: l’Evangeli és un anunci que toca el cor i te’l canvia, però si tu et refugies en una idea, en una ideologia, ja sigui de dretes, ja sigui d’esquerres, o de centre, tu estàs fent de l’Evangeli un partit polític, una ideologia, un club de persones.

C5

Document de treball per a l’Etapa Continental

Afavorir l’acostament entre els membres de l’Església

«Les reunions en l’esperit del mètode sinodal, on tots els membres de la parròquia o de la comunitat poden expressar obertament i honestament la seva opinió, i també els encontres amb diferents grups exteriors a l’Església, haurien de continuar. Aquest tipus de cooperació hauria d’esdevenir una de les “lleis no escrites” de la cultura de l’Església, per afavorir l’acostament entre els membres de l’Església i els grups de la societat, creant així la disponibilitat de les persones per a un diàleg més profund» (CE Letònia).

C7

Dossier final de l’Assemblea Continental Europea 
(Praga 2023)

La sinodalitat i la missió són interdependents

La sinodalitat té una dimensió constitutivament missionera. Descobrint el dinamisme de l’evangelització i renovant-se, les nostres Esglésies locals entenen que la sinodalitat i la missió són interdependents i constitueixen una tasca permanent per a l’Església. (núm. 27)

C9

Document preparatori del sínode

Caminem junts

En una Església sinodal, que anuncia l'Evangeli, tots “caminen junts”: 
Com es realitza avui aquest “caminar junts” en la pròpia Església particular? 
Quins passos ens convida a donar l'Esperit per a créixer en el nostre “caminar junts”?
(núm. 26)

C11

Evangelii Gaudium 117

La diversitat

La diversitat no amenaça la unitat, 
és l'Esperit Sant qui transforma els nostres cors i
 ens fa entrar a la comunió perfecta.