Dimarts, 7 de setembre 2021
Secretaria General del Sínode: «Per una Església sinodal: comunió, participació i missió. Document preparatori», «Vademècum».
Dissabte i diumenge, 9-10 d’octubre 2021
Obertura del camí sinodal al Vaticà.
Diumenge, 17 d’octubre 2021
Obertura de la fase diocesana del Sínode a l’Eucaristia a la Catedral de Barcelona, presidida pel Cardenal-Arquebisbe, i a les celebracions dominicals de les parròquies i comunitats diocesanes.
Dimarts, 19 d’octubre 2021
Presentació de l’itinerari sinodal a la reunió del Consell episcopal amb els Delegats diocesans.
Dimecres, 20 d’octubre 2021
Presentació de l’itinerari sinodal al Consell Presbiteral.
Dissabte, 23 d’octubre 2021
Presentació de l’itinerari sinodal al Consell Pastoral Diocesà.
Dimarts, 26 d’octubre 2021
Presentació de l’itinerari sinodal als Arxiprestos.
Dissabte, 6 de novembre 2021
Primera trobada amb els dinamitzadors dels grups sinodals en els arxiprestats, parròquies, moviments, associacions, congregacions, etc.: formació i fonamentació sobre els aspectes teològics i metodològics.
Dissabte, 5 de febrer 2022
Segona trobada amb els dinamitzadors dels grups sinodals en els arxiprestats, parròquies, moviments, associacions, congregacions, etc.: per acompanyar el treball i orientar la síntesi.
Diumenge, 24 d’abril 2022
Data límit per fer arribar el resum de la reflexió dels grups al correu electrònic: sinode@arqbcn.cat
Diumenge, 29 de maig 2022
Trobada final diocesana, tot compartint i agraint el treball realitzat: «Arquebisbat de Barcelona. Síntesi de la fase diocesana del Sínode 2021-2023».
Dissabte, 11 de juny 2022
Assemblea sinodal de la Conferència Episcopal Española: «Síntesi so-
bre la fase diocesana del Sínode sobre la sinodalitat de l’Església que
peregrina a Espanya).
(més informació)
Dilluns, 15 d’agost 2022
Data límit perquè les Conferències Episcopals enviïn les seves síntesis a Roma.
S’allarga el procés sinodal fins a l’any 2024.
Dilluns, 24 d’octubre 2022
Secretaria General del Sínode: «Document de treball per a l’Etapa
Continental. “Eixampla la teva tenda” (Is 54,2)».
Divendres, 20 de gener 2023
«Arquebisbat de Barcelona: Reflexió i discerniment diocesà en l’Etapa Continental del Sínode».
Dissabte, 28 de gener 2023
Assemblea sinodal de la Conferència Episcopal Española: «Síntesi per a l’Etapa Continental europea».
Febrer-març 2023
Set Assemblees continentals: Àfrica i Madagascar, Amèrica del Nord, Amèrica Llatina i el Carib, Àsia, Europa, Oceania, Orient Mitjà.
5-12 de febrer 2023
Assemblea continental europea a Praga: «Dossier final», amb les «Conclusions finals» (9 de febrer), la «Nota final dels bisbes» (11 de febrer) i el «Document final»
20 de juny 2023
Presentació de l’«Instrumentum laboris», elaborat per la Secretaria General del Sínode a partir dels documents de les Assemblees conti- nentals. Serà la guia per als treballs de la XVI Assemblea General Ordinària que es desenvoluparà en dues sessions al Vaticà.
4-29 d’octubre 2023
Primera sessió de la XVI Assemblea General Ordinària dels Sínode dels Bisbes.
Octubre 2024
Segona sessió de la XVI Assemblea General Ordinària dels Sínode dels Bisbes.
C1
És a un poble que viu l’experiència de l’exili a qui el profeta adreça unes paraules que avui ens ajuden a centrar-nos en allò a què ens crida el Senyor a través de l’experiència d’una sinodalitat viscuda: «Eixampla la tenda, que s’estenguin els teus envelats. Allarga les cordes i reforça les piquetes» (Is 54,2).
La paraula del profeta recorda al poble a l’exili l’experiència de l’èxode i de la travessia del desert, quan vivien en tendes, i anuncia la promesa del retorn a la terra, signe d’alegria i d’esperança. Per preparar-se, és necessari eixamplar la tenda, actuant sobre els tres elements de la seva estructura. Els primers són les veles, que protegeixen del sol, del vent i de la pluja, dibuixant un espai de vida i de convivència. Cal estendre-les, perquè també puguin protegir els que encara es troben fora d’aquest espai, però que se senten cridats a entrar-hi. El segon element estructural de la tenda són les cordes, que mantenen juntes les veles. Han d’aconseguir l’equilibri entre la tensió necessària per evitar que la tenda s’afebleixi i la flexibilitat que amorteixi els moviments provocats pel vent. Per això, si la tenda s’eixampla, s’han d’estirar per mantenir la tensió adequada. Finalment, el tercer element són les piquetes, que subjecten l’estructura al terra i n’asseguren la solidesa, però resten capaces de moure’s quan s’ha de plantar la tenda en un altre lloc.
Escoltades avui, aquestes paraules d’Isaïes ens conviden a imaginar l’Església com una tenda, més ben dit com la tenda de l’encontre, que acompanyava el poble durant el camí pel desert: està cridada, doncs, a fer-se més espaiosa, però també a desplaçar-se. En el seu centre hi ha el tabernacle, és a dir, la presència del Senyor. La subjecció de la tenda està assegurada per la robustesa de les seves piquetes, és a dir, els fonaments de la fe que no canvien, però poden ser desplaçats i plantats en terrenys sempre nous, de manera que la tenda pugui acompanyar el poble que camina en la història. Finalment, per no enfonsar-se, l’estructura de la tenda ha de mantenir en equilibri les diferents empentes i tensions a què està sotmesa: una metàfora que expressa la necessitat del discerniment. És així com moltes síntesis imaginen l’Església: un habitatge ampli, però no homogeni, capaç d’acollir tothom, però obert, que deixa entrar i sortir (cf. Jn 10,9), i en moviment cap a l’abraçada amb el Pare i amb tots els altres membres de la humanitat.
Fer més espaiosa la tenda requereix acollir els altres al seu interior, fent lloc a la seva diversitat. Comporta, doncs, la disponibilitat a morir a un mateix per amor, retrobant-se en i a través de la relació amb Crist i amb el proïsme: «Us ho dic amb tota veritat: si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol; però si mor, dona molt de fruit» (Jn 12,24). De l’acceptació d’aquesta mort depèn la fecunditat de l’Església, que no és, però, una anihilació, sinó una experiència de buidar-se per deixar-se omplir de Crist a través de l’Esperit Sant, i per tant un procés a través del qual rebem en do relacions més riques i lligams més profunds amb Déu i amb els altres. Aquesta és l’experiència de la gràcia i de la transfiguració. Per aquesta raó l’apòstol Pau recomana: «Tingueu els mateixos sentiments que heu vist en Jesucrist: ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res» (Fl 2,5-7). És amb aquesta condició que els membres de l’Església, cada un personalment i tots junts, esdevindran capaços de cooperar amb l’Esperit Sant en l’acompliment de la missió assignada per Jesucrist a la seva Església: és un acte litúrgic, eucarístic.
C2
La crida a la revisió i renovació de les parròquies encara no ha donat suficients fruits amb vista que estiguin encara més a prop de la gent, que siguin àmbits de viva comunió i participació, i s'orientin completament a la missió.
C3
«Jo soc conservador perquè… jo soc progressista perquè…» On és l’Esperit Sant? Estigueu atents que l’Evangeli no és una idea, l’Evangeli no és una ideologia: l’Evangeli és un anunci que toca el cor i te’l canvia, però si tu et refugies en una idea, en una ideologia, ja sigui de dretes, ja sigui d’esquerres, o de centre, tu estàs fent de l’Evangeli un partit polític, una ideologia, un club de persones.
C4
Una Església capaç de comunió i de fraternitat, de participació i de subsidiarietat, en la fidelitat a allò que anuncia, podrà situar-se al costat dels pobres i dels últims i deixar-los la pròpia veu. (núm 9)
C5
«Les reunions en l’esperit del mètode sinodal, on tots els membres de la parròquia o de la comunitat poden expressar obertament i honestament la seva opinió, i també els encontres amb diferents grups exteriors a l’Església, haurien de continuar. Aquest tipus de cooperació hauria d’esdevenir una de les “lleis no escrites” de la cultura de l’Església, per afavorir l’acostament entre els membres de l’Església i els grups de la societat, creant així la disponibilitat de les persones per a un diàleg més profund» (CE Letònia).
C6
«Si prenem seriosament el principi de sinodalitat, aleshores la missió no es pot entendre com un procés unilateral, sinó més aviat com un acompanyament en un esperit de diàleg, una recerca de la comprensió mútua. La sinodalitat és un procés d’aprenentatge en el qual no només ensenyem sinó que també aprenem» (núm. 27)
C7
La sinodalitat té una dimensió constitutivament missionera. Descobrint el dinamisme de l’evangelització i renovant-se, les nostres Esglésies locals entenen que la sinodalitat i la missió són interdependents i constitueixen una tasca permanent per a l’Església. (núm. 27)
C8
La sinodalitat no es pot manipular i inclinar per a recolzar posicions ideològiques, ni equival a consagrar totes les opinions expressades durant la consulta. Més aviat, es tracta d’una manera dinàmica d’escoltar-nos els uns als altres, amb humilitat i en plena obertura del cor a allò que proposa l’Esperit Sant. (núm. 65)
C9
En una Església sinodal, que anuncia l'Evangeli, tots “caminen junts”:
Com es realitza avui aquest “caminar junts” en la pròpia Església particular?
Quins passos ens convida a donar l'Esperit per a créixer en el nostre “caminar junts”?
(núm. 26)
C10
«“A través d'aquest procés hem descobert que la sinodalidad és una manera de ser Església; és més, la manera”.
“L'Esperit Sant ens demana que siguem més sinodals”»
(CE Anglaterra i Gal·les).
C11
La diversitat no amenaça la unitat,
és l'Esperit Sant qui transforma
els nostres cors i
ens fa entrar a la comunió perfecta.
C12
Hi ha una bona paraula per a aquells que han deixat el ramat i nosaltres tenim l’honor i la càrrega de dir aquella paraula. Perquè la Paraula, Jesús, ens demana això, acostar-nos sempre, amb el cor obert, a tots, perquè Ell és així.
created with
Website Builder .