Instruccions:
Fes una lectura ràpida
dels textos proposats. Escull els 2 o 3 que més et cridin.
Medita sobre el
que et proposen durant uns minuts.
Escriu el que et provoquen en poques paraules.
Dipositals a un lloc especial, per recuperar-los i llegir-los l'endemà.
B1
Com a Església podem tenir temps i espais ben definits, comunitats, instituts i moviments ben organitzats, però sense l’Esperit tot queda sense ànima. L’organització no és suficient: és l’Esperit que dona vida a l’Església.
L’Església, si no li prega i no l’invoca, es tanca en si mateixa, en debats estèrils i esgotadors, en fatigoses polaritzacions, mentre s’apaga la flama de la missió.
B2
Ens hem pres seriosament la diversitat cultural, generacional, religiosa, als nostres grups i comunitats, a les nostres relacions personals i professionals?
Si mirem Jesús, com va gestionar la diversitat i va tractar als diferents?
Tenim el llenguatge adequat per aconseguir el nostre objectiu?
B3
Desenvolupem creativitat i audàcia, per no acomodar-nos en seguretats passades, ni en fàcils repeticions?
B4
En la nostra experiència, què ens ha estat una «sorpresa» positiva sobre el nostre «caminar junts» i el discerniment?
B5
«El discerniment comunitari implica l’escolta atenta i coratjosa dels gemecs de l’Esperit que s’afermen a través del crit, explícit o fins i tot mut, que puja del Poble de Déu: escoltar Déu, fins a sentir amb Ell el crit del Poble; escoltar el Poble, fins a respirar-hi la voluntat a la qual Déu ens crida».
B6
«El discerniment és una elecció valenta, a diferència dels camins més còmodes i reductius del rigor i la laxitud, com sovint he reiterat. Educar al discerniment vol dir, a més a més, escapar a la temptació de refugiar-se darrere d’una regla estricta o darrere de la imatge d’una llibertat idealitzada. Educar al discerniment significa “exposar-se”, sortir del món de les conviccions i els prejudicis propis per obrir-se a entendre com Déu ens parla avui, en aquest món, en aquest temps, en aquest moment i com em parla a mi, ara»
B7
Avançar en el camí sinodal demana «mantenir un esperit de discerniment continu perquè l’Església pugui ser sempre un lloc de trobada personal i comunitària amb Jesús i el seu Evangeli, i un punt de partida per a la missió» (núm. 23)
B8
«El procés sinodal és un do de l’Esperit Sant, que ens crida a l’escolta activa, al diàleg profund i al discerniment comunitari a través de la metodologia de la conversa espiritual» (núm. 48)
B9
¿Quines competències i quina espiritualitat es necessiten perquè la sinodalitat no sigui només un concepte, sinó que esdevingui una inspiració per a les nostres estructures, perquè realment esdevinguin espais de discerniment comunitari en què la voluntat de Déu estigui realment al centre? (núm. 49)
B10
Vivim un canvi d'època, ho sabem bé. Llavors, com podem escoltar a Déu, que ens parla enmig d'aquest canvi?... Ha de tenir-se una oïda molt fina per a saber escoltar l'Esperit i un cor totalment disposat per a complir el que ens diu. Això implica una manera de llegir la Bíblia, una manera de pregar enmig del nostre món, una manera de mirar amb els ulls amorosos de Déu. «Que brilli el teu rostre i ens salvi» (Salm 80,4). Ha d'unir-se oració i acció. Siguem molt conscients que el temps actual ens demana una espiritualitat renovada. «Des del punt de vista de l'evangelització, no serveixen ni les propostes místiques si no van acompanyades d'un fort compromís social i missioner, ni els discursos i les praxis socials o pastorals sense una espiritualitat que transformi el cor» (EG 262). Se'ns demana viure una «mística dels ulls oberts.»
B11
«Considerem que la comunió ha de conduir-nos a un estat permanent de missió: trobar-nos, escoltar-nos, dialogar, reflexionar, discernir junts són accions amb efectes positius en si mateixes, però no s'entenen si no és amb la finalitat d'impulsar-nos a sortir de nosaltres i de les nostres comunitats de referència per a la realització de la missió que tenim encomanada com a Església» (CE Espanya)
B12
El procés sinodal és, abans de res, un procés espiritual. L'escolta sinodal està orientada al discerniment. Ens exigeix aprendre i exercitar l'art del discerniment personal i comunitari. Ens escoltem els uns als altres, escoltem la nostra tradició de fe i els signes dels temps, per a discernir el que Déu ens diu a tots, “escolta de Déu, fins a escoltar amb ell el clam del poble; escolta del poble, fins a respirar en ell la voluntat a la qual Déu ens crida”. Aquest tipus de discerniment no és només un exercici ocasional, sinó una forma de vida arrelada en Crist, seguint la guia de l'Esperit Sant, vivint en comunitat, construint comunitat.
created with
Website Builder .